diumenge, 16 de febrer de 2014

El propòsit de l’any


Cada vegada que he intentat acomplir un propòsit pel nou any, he tingut èxit. Sempre. Fins ara. Tothom sap que aquests rituals estan abocats al fracàs, forma part del joc; si no fos així, es podrien emprendre en qualsevol època de l’any, però llavors seria sense la necessària solidaritat en el fracàs amb amics i familiars. Una solidaritat que defineix, en realitat, l’esperit del repte.

Perdre és guanyar. I guanyava sempre. Ara, però, escric això. M’havia proposat reprendre el bloc i ho he fet. I ha estat dur, molt dur, perquè vaig decidir-ho cap al maig de l’any passat. Mesos amb erra i sense durant els quals he aconseguit no publicar res, malgrat els estímuls que amenaçaven de trencar la decisió: les exposicions de Bolaño, Pasolini i Espriu, descobertes com Juan Tallón, llibres com Librerías de Jorge Carrión, visites il·lustres, esdeveniments d’abast universal com l’exposició de David Bowie, els 50 anys de Doctor Who o la publicació de La casa de hojas, els #dempeus, connexions aparentment secretes entre llibres i autors, els sotracs del món editorial, i tantes coses que m’empenyien cap al teclat. Sense èxit.

O sí. Perquè escriure, en el fons, és fàcil. Massa i tot. Aquest post n’és la prova.
 
Fotografies: Eduard Escoffet i Josep Pedrals s'ho fan a Laie CCCB. Jordi Carrión signa exemplars de Librerías. Javier Calvo, Ana S. Pareja i Robert Juan Cantavella parlen de La casa de hojas al CCCB.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada