dissabte, 16 de febrer de 2013

Benvinguts a la llibreria



 (imatge: carolita johnson)

“Les llibreries tanquen. Quina pena.” Així comença l’article de Salvador Macip «Adéu a les llibreries» i aquesta generalització és la primera de les imprecisions de l’article que afebleixen l’espectacular i provocadora i trencadissa línia argumental. Una feblesa que sembla deliberada, si tenim en compte que el post es presenta com un díptic, la segona part del qual reivindica l’activisme cultural de les llibreries.

En realitat tanquen algunes llibreries: patim una crisi econòmica que, en el sector del llibre, s’ha afegit a la coneguda crisi estructural, a la bombolla llibresca que s’hi ha patit sempre i al cèlebre canvi de paradigma. Tanquen llibreries com tanquen molts establiments comercials. Però, per alguna raó, el tancament d’una llibreria té un significat que la converteix en emblema, alhora, de la crisi econòmica i de la crisi cultural, perquè els lectors compren menys (atur, retallades, incertesa) i les institucions (biblioteques, museus, universitats, escoles, instituts, etc.) també compren menys.

Afegeix Salvador Macip que anar a la llibreria, passejar-hi i comprar un llibre (és a dir: practicar la compra lenta i reflexiva) és menys pràctic que comprar als hipermercats online. Segons diu, seria millor sucumbir als cants de sirena dels algoritmes dissenyats per xuclar la targeta de crèdit; uns algoritmes que no tan sols tenen en compte les probables afinitats electives del comprador, sinó també l’estoc disponible dels articles (quins cal destacar per reduir-ne un estoc immobilitzat) i el marge comercial que els deixen els proveïdors (com més marge, més possibilitats que l’algoritme servicial i eficaç recomani l’article).

A més a més, és més saludable passejar i fullejar llibres a la llibreria que comprar immòbil davant de la mateixa llum digital a la qual dediquem hores i hores d’altres activitats, laborals o d’oci, perquè així exercitem tot el cos, des de les cames fins al cervell, tot passant pels ulls i, fins i tot, els òrgans fonadors si s’hi esdevé una conversa. Em sorprèn, i molt, que aquesta inesperada oda al consumisme sedentari provingui d’algú amb formació mèdica. Que una cosa sigui poc o molt pràctica depèn, com acabem de veure, de molts factors. Passejar, entrar a una llibreria, llegir la selecció de novetats o escrutar el fons (és a dir: els llibres que han perdurat a les lleixes gràcies a la lenta i conscient selecció dels lectors al llarg de molts anys), per què ha de ser menys pràctic que un algoritme? Pot ser més o menys pràctic en funció dels gustos i necessitats de cadascú. No es pot generalitzar d’una manera tan poc eficaç, i menys encara quan s’accepten tòpics consumistes amb un rerefons ideològic tenebrós.

És evident que està canviant la forma d’accedir als llibres, i fa molts anys que les llibreries ens esforcem per traslladar a internet el valor d’un ofici que ens apassiona. I aquí la paraula ofici és important. Decep, i molt, que Salvador Macip no s’hagi pres la molèstia d’esmentar cap exemple, entre els molts que pot trobar per internet, de llibreries que responen al canvi de paradigma que vivim i que han pres iniciatives per adaptar-s’hi. També es veritat que si desapareguessin les llibreries no desapareixerien ni els llibres ni la literatura i als lectors no els faltaria teca de la bona.

Com a solució, proposa “deixar de veure la llibreria a Catalunya com un establiment que ha de quadrar els comptes a finals de mes” i que rebin subvencions. No hi estic d’acord: les llibreries han de quadrar comptes per garantir-ne la independència. Una al cosa seria que l’administració fes de mitjancera per afrontar una reconversiódel sector. Però això ja serà en un altre post.



3 comentaris:

  1. És fantàstic disposar d'una rèplica al meu comentari feta per algú de dins dels negoci. Gràcies per respondre a la provocació! :)

    Deixa'm aclarir primer que jo no proposava que sigui millor "sucumbir al cant de sirena" digital, al contrari. Ho trobo menys pràctic però encara prefereixo la versió romàntica de comprar en persona a la llibreria. El que passa és qeu, vuguem o no, el llibre digital ens porta cap a internet, i aquesta és una revolució que no aturarem amb nostàlgia. Les sirenes digitals acabaran guanyant la partida, ens agradi o no.

    Les llibreries estan tancant a tot el món, massivament, no és un problema només nostre ni són només "algunes", per desgràcia. I no sembla que la cosa vagi a millor, sinó al contrari. No és una opinió meva, les dades són clares. I això no és res comparat amb el què passarà quan s'implanti d'un cop el llibre digital, això ho pot veure qualsevol.

    Si volem que sobrevisquin, i no que només en quedi alguna a nivell testimonial, potser caldrà cedir independència i oblidar-se de quadrar contes. Sinó acabaran substituïdes per grans superfícies fredes o directament cap el negoci online, que és on encaixa naturalment el llibre digital. A mi no em semblaria una mala opció si això vol dir no perdre el format de la llibreria com a lloc físic (el qual, com tu i molta altra gent de la nostra generació, defenso aferrissadament!)

    I si parlem de la falibilitat dels algoritmes també hauríem de mencionar la dels llibreters, que són suscptibles als mateixos problemes. No tots els llibreters han fet cursos per fer be la seva feina, i tots tenen els seus biaixos... No em sembla que per aquí la victòria hagi de ser tan clara pel vell sistema.

    Fins aquí coincidim més o menys, però em sembla una mica reaccionària la postura de veure el comerç online com el costat fosc, que afavoreix el sedentarisme i el consumisme desbocat. Però bé, aquí entraríem en valoracions personals. Jo sóc molt fan de la compra online, però, perquè és més pràctica, però també reconec la gràcia i l anecessitat del tradicional. Però tot això no importa gaire a la pràctica, perquè la realitat és que el consum online anirà guanyant terreny vulguem o no, sobretot quan el llibre digital domini el mercat. Anirem a les llibreries a descarregar-nos el darrer llibre digital que volem comprar? Poc probable.

    Söc conscient que algunes llibreries s'estan intentant adaptar al canvi de paradigma,i això és precisament el que deia en el meu apunt qeu calia fer, de forma massiva. No volia pas insinuar que els llibreters esteu de braços creuats mentre el vaixell s'enfonsa. És obvi que no sóc l'únic que ha entès que si les llibreries no evolucionen ho tenen cru i que ho ha professionals que saben molt més que no pas jo sobre el tema que fa temps que estan buscant solucions. Sort d'això. Si sobreviuen, les llibreries canviaran completamen d'aspecte en les properes dècades. I integrar-se a la xarxa institucional com han fet les biblioteques no em sembla que sigui un destí excessivament negre, almenys no a casa nostra, tenint en compte les nostres peculiaritats.

    ResponElimina
  2. Justament per la revolució d’internet trobo que caldria matisar la discussió i plantejar si la idea de llibre serà o no central en la difusió del pensament. Com bé saps, hi ha disciplines que han renunciat al llibre com ha eina preferent per difondre idees. Un cop dit això, el tema de la utilitat em sembla força subjectiu: sóc defensor del llibre digital, no et pensis, però el llibre de paper no em sembla un moribund, simplement ha de trobar el seu lloc. La mena de llibres de paper que la gent compra ara ha canviat força respecte a uns anys enrere: poca gent compra ara diccionaris o enciclopèdies, per exemple. Malgrat això, sempre hi ha hagut qui sap afegir al llibre de paper un valor com a objecte, de la mateixa manera que el llibre digital també s’està desenvolupant al marge de les convencions de l’edició en paper.
    Ara que es reinventa, doncs, el lloc del llibre d’una manera que resulta impossible preveure, malgrat que es puguin detectar tendències perdurables, toca reinventar també les llibreries, cosa que no és nova i que, per tant, és un repte —les llibreries actuals són força diferents de les llibreries de fa un segle. Més que declarar-les reserva espiritual de res, amb subvencions o sense, trobo que seria més eficaç fer un cop d’ull a França i Alemanya i simplificar els canals de distribució: amb això sol ja es guanyarien uns punts de marge que permetrien sobreviure a moltes llibreries que pateixen la crisi i, fins i tot, obtenir recursos per adaptar-se a les noves formes de relació amb la cultura.
    La desconfiança pels algoritmes no és reaccionària: és un aspecte del comerç electrònic que no em plau gaire, i que no veig perquè ha de ser més eficaç que altres alternatives, digitals i ‘analògiques’. Seria poc professional si no aspirés a aprofitar els avantatges que dóna internet!
    Sé que aquesta discussió es fa des de l’afinitat, per això t’agraeixo molt la provocació, i sé que sabràs entendre la ironia en la distinció entre consumisme compulsiu sedentari i la saludable compra reflexiva a les llibreries, basat en un tòpic amb molt d’èxit que fa que determinats aliments semblin també medicines. No estaria malament: compra a les llibreries, la teva salut t’ho agrairà.

    ResponElimina
  3. Creus que el llibre de paper co-existirà amb el llibre digital quan hagi desapregut la nostra generació, més enllà dels nostàlgics retro com els que ara busquen vinils? Jo penso que no. Les llibreries s'han de reinventar abans la revolució digital no s'hagi completat, però amb la idea que el producte que venen ara deixarà d'existir, crec. És un canvi molt bèstia, però no vol dir que no es pugui fer. Estic d'acord en la funció de les llibreries de centres culturals i prescriptors. Però han de trobar la manera de seguir fent-ho quan a les lleixes no tinguin llibres per vendre. No estem parlant de l'evolució que hem vist en els darrers 100 anys, sinó de la fi d'un format. El món de la música serveix com a guia perquè va uns anys per endavant. Les botigues de discs comencen a ser rareses i dubto que cap sobrevisqui d'aquí 30 anys, a menys qeu canvïin molt les coses.

    Jo tampc crec cegament en els algoritmes, però sí quan es barregen amb les crítiques dels lectors. Tot i filtrant les esbiaixades, pots fer-te una idea molt clara de si el llibre que estàs mirant t'encaixarà o no. Per mi és més fiable que el consell de només un llibreter, a menys que sigui un amic meu de tota la vida que em conegui molt bé!

    Si es tracta d'organitzar una campanya per fer anar la gent a les llibreries (mentre encara existeixin) ja saps que pots comptar amb mi. Puc signar els certificats mèdics qeu facin falta! :) I provocar la discussió crec que és el millor que es pot fer per solucionar problemes (a part de comprar llibres!).

    ResponElimina