dilluns, 23 de juliol de 2012

La lletra digital


El 20 de setembre de 2010 es fa celebrar el col·loqui “La lletra digital: reptes i interrogants al voltant del llibre electrònic” al FAD. Un esdeveniment molt interessant, tant per la rellevància dels participants com per l’ambició del tema. Com que no vaig poder assistir-hi —i em fa ràbia, perquè treballo molt a prop—, em va alegrar molt que les intervencions es recollissin en un llibre d’accés lliure. L’edició en paper, com passa també amb l’Anuari Mèdia.cat, té un preu raonable: 10€. Malgrat això, vaig decidir incorporar-lo al meu eReader per llegir-lo un altre cop i veure com havia afectat el pas del temps a moltes de les coses que s’hi diuen.


M’ha sorprès, d’entrada, el pes del PDF. Poc abans havia comprat dos eBooks en format ePub: La banda del Ciempiés de Mario Levrero i Algo supuestamente divertido que nunca volveré a hacer de David Foster Wallace, que pesen 451 i 237 kb respectivament. La lletra digital, en canvi, pesa 14.425 kb. Els PDFs comparables en extensió que tinc no passen dels 600 kb. Evidentment, passar les pàgines és molt incòmode: aquesta operació tan senzilla triga uns segons que semblen eterns i que entorpeixen molt la lectura.

Un altre factor que dificulta la lectura de Lletra digital en un eReader és que manté exactament l'aspecte del llibre. Les pàgines, a dues columnes, estan dissenyades de tal manera que la informació és comprensible amb el llibre obert. Perdoneu la mala qualitat de la imatge: 

A l’eReader, si es vol llegir amb un cos de lletra raonable, cada columna esdevé gairebé una pàgina. Aquest 'gairebé' fa referència a les dues o tres darreres línies d’una columna que apareixen a la pantalla abans de passar a la següent “pàgina” o columna, que pot ser una imatge, un destacat, un box o caixa amb informació sobre els ponents, unes fotografies, etc. Un disseny que, com deia, queda molt bé en el llibre de paper o en un dispositiu electrònic que permeti una lectura còmoda a doble pàgina. En un eReader, però, és molt confús.

Al costat del PDF hi hauria d’existir l’opció d’accedir a una versió, en PDF o en ePub, adaptada a les característiques d'un eReader. No és una consideració gratuïta: és un dels temes que es van tractar al col·loqui, i a l'Anuari Mèdia.cat, tot mantenint l'analogia, sí que hi ha l'opció.

Hi ha la tendència a traslladar el llibre al format digital sense renunciar al disseny original i hi ha la tendència d’adaptar l’edició a les característiques del medi. No cal dir que estic a favor de la segona opció, perquè la primera pot presentar molts inconvenients.

Al torn de preguntes, un dissenyador objectava això:
Dieu que els formats fixos no són interessants o no són interessants per a l’eReader, però a mi, com a dissenyador, el que m’importa és com està distribuït el text. M’interessa com jo llegeixo i m’interessa la tipografia, l’interlineat, una sèrie de valors que són la meva professió. I l’e-reader això ho trenca totalment. L’ePub l’odio, no m’agrada. Com a lector et treu el valor afegit que et podria donar un llibre en format analògic. En canvi, el PDF, que és el format tancat, precisament, sí que t’ho concreta i t’ho tanca. Per tant, a mi, tots els elements que tanquen el contingut com a lector m’ajuden. I en aquest cas, l’eReader al contrari, em dóna un valor que no és afegit. Només perquè em costa tenirho tot junt.
Crec que el valor afegit que un dissenyador pot donar a un eBook es pot trobar de moltes maneres, si es pensa en digital. Com a lector, el valor d’un format tancat pot ser negatiu, encara que satisfaci plenament el desig del dissenyador de controlar la seva obra.

Hauria de manar sempre la llegibilitat, encara que tal cosa signifiqui sacrificar aspectes estètics de la maquetació. La resposta de Juan González, director general de Grammata, és molt encertada:
El que dius és: «Quan jo componc una pàgina, poso la imatge aquí, el text amb el seu paràgraf aquí, és just el que vull fer per ressaltar aquesta part o l’altra...». És a dir, compons una pàgina perquè es llegeixi en aquest ordre i d’aquesta forma. Aquesta és la virtut del PDF, que, independentment de la màquina amb la qual la llegeixis, sempre tindrà la pàgina fixa.
Però el món canvia. I canvia perquè hi ha gent que llegeix en una pantalla de tres polzades i mitja d’un telèfon mòbil, llegeix en una pantalla de quatre polzades i mitja, llegeix en un e-reader de cinc polzades o en un ePub de set polzades. Els sistemes de reproducció tenen unaqualitat que és que la mida de la pantalla pot canviar. I la mida de la pantalla és un tema molt important.
A la versió en PDF de La lletra digital s’ha optat per mantenir un disseny que és coherent en paper i només en determinades circumstàncies és útil en digital. Per sort, al llibre es poden llegir intervencions que refuten aquesta decisió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada