diumenge, 3 de juny del 2012

Bilbao


Típica foto del Guggenheim


Quan em van convidar a participar en unes sessions d’anàlisi de la cosa llibresca a Bilbao, convidat pel departament de cultura del govern basc, la primera intenció va ser no defraudar ningú. M’interessaven molt les aportacions dels altres convidats i, perquè l’interès fos recíproc, em vaig dedicar a recopilar tot de publicacions al voltant de la situació actual del món del llibre: la crisi, la cosa digital, el canvi de paradigma, la situació de les llengües minoritzades i un complicat etcètera.

Error: si abans tenia moltes dades i poques certeses, després de navegar amunt i avall, en paper i en digital, tot plegat es va agreujar dramàticament. Vaig agafar l’avió amb un batibull mental i un pànic escènic considerables.  

Durant el vol i de camí cap a la conselleria de cultura, vaig tenir la sort de xerrar amb altres participants i em va quedar clar que els interessava sobretot la meva experiència concreta, més que els discursos menys o menys alambinats sobre tendències tecnicoeconòmiques. La singularitat de Laie CCCB com a llibreria especialitzada, la feina com a coordinador de continguts de la web i a les xarxes i l’atenció al client en relació amb el llibre digital. És a dir: una experiència particular per contrastar-la amb l’experiència particular de col·legues llibreters, editors, distribuïdors i altres agents del món del llibre. En aquest sentit, ho tenia ben fàcil: feia poc que n’havia parlat al Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada:


L’objectiu de la primera sessió a Bilbao era detectar els símptomes més rellevants de la situació. Més endavant s’intentarà elaborar un diagnòstic i, seré optimista, algunes possibles teràpies per corregir els símptomes més greus. No cal dir que el blog em sembla un bon lloc per compartir aquesta mena de reflexions.  

Abans, però, una mica d'arqueologia: intervenció a la Fira del Llibre de Sevilla de l'any 2008: 

2 comentaris:

  1. Ben interessant, el pànic escènic no es nota!

    ResponElimina
  2. Gràcies, Adrià. Però les crosses lingüístiques i gestuals proven que sí, que n'hi ha ;-)

    ResponElimina